Les corporacions lletrades: una complexa adaptació al nou ordre liberal

Amb els Estatutos generales para el régimen de los colegios de abogados del Reino, del
1838, el legislador vol adaptar l'associacionisme lletrat al dret i l'Administració pública contemporània.
Això comporta la unificació normativa de tots els col·legis com a exigència irrenunciable
del nou igualitarisme. Però la necessitat d'observar una altra de les màximes del
liberalisme, la igualtat, sumirà els col·legis en un conflicte permanent a causa de la legislació
tan deficient respecte a aquesta qüestió, amb uns objectius que mai no han quedat suficientment
clars. Aquest tema ens revela la gran inseguretat de la doctrina administrativa en relació
amb les corporacions professionals com a ens de dret, la necessitat de concretar la vertadera
raó d'aquestes i l'obligació dels advocats de formar-ne part. No parlem d'un gremi d'artesans,
sinó d'una corporació d'hòmens de dret, de ciència i de política, en un món en transformació
permanent, també econòmica. Resulta inevitable el conflicte entre els col·legis i els lletrats no
col·legiats, i molt especialment entre els col·legis de les capitals i els dels municipis menors, en
relació, destacadament, amb l'exercici en règim d'exclusivitat en segons quines demarcacions
judicials i tribunals.