Investigació ètica amb nens, nenes i adolescents en ciències socials: claus i propostes jurídiques per garantir els seus drets en matèria de participació, consentiment i tractament de dades personals
Article Sidebar
Main Article Content
La participació de nens, nenes i adolescents (NNA) en investigacions acadèmiques en l’àmbit de les ciències socials no ha estat objecte d’un desenvolupament normatiu específic per part del legislador espanyol, tot i que l’absència del rigor metodològic i ètic adequat en aquestes investigacions pot comportar la vulneració de diversos drets. El present article aborda, des d’una perspectiva jurídica, els elements fonamentals que cal tenir en compte en relació amb els consentiments informats que s’han de recollir en aquest context. Així mateix, es posen de manifest les deficiències del marc legal espanyol i es proposen modificacions orientades a establir criteris clars i homogenis que proporcionin seguretat jurídica i garanteixin les cauteles necessàries per salvaguardar els drets de la infància en el desenvolupament d’aquest tipus d’investigacions.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
(c) NEUS CORTADA CORTIJO, GLÒRIA ORTEGA PUENTE, 2025
Drets d'autor
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
Neus Cortada Cortijo, UNIVERSIDAD DE LLEIDA
Profesora titular de Derecho Civil. Facultad de Derecho, Economia y Turismo. Universidad de Lleida
Investigadora del Proyecto de Investigación PID2023-153228NB-I00 “Nuevas vulnerabilidades: equilibrios y desequilibrios en el ordenamiento jurídico-privado” (IIPP Sofía de Salas Murillo/ Mª Victoria Mayor del Hoyo) financiado por MICIU/AEI/10.13039/501100011033 y por FEDER, UE).
También investigadora del Proyecto PID2022-137305NB-C21 “Investigación por pares con familias en situación de riesgo y desamparo para la evaluación del Triángulo P+: un recurso metodológico para la participación familiar” (IIPP M. Àngels Balsells y Aida Urrea-Monclús).
Forma parte del grupo de investigación consolidado GRIAF (Grup de Recerca en Infància, Adolescència i Famílies), financiado por la Generalitat de Cataluña 2021 SGR 00513.
Últimas publicaciones:
CORTADA CORTIJO, Neus, “La guarda voluntaria como herramienta de protección preferente en situaciones de desamparo con pronóstico de reintegración. Una propuesta de revisión y actualización de su función”, Revista de Derecho Civil, Vol. 11, Nº. 5, 2024, págs. 125-165.
CORTADA CORTIJO, Neus, "La eficacia de las cláusulas del protocolo familiar que inciden en la autonomía de la voluntad de los cónyuges", La autonomía de la voluntad en el ámbito matrimonial y de las parejas de hecho: perspectivas interna, internacional y comparada (Dir. : Andrés Rodríguez Benot César Hornero Méndez,), Ed. Tirant lo Blanch, 2025, págs. 51-83.
Glòria Ortega Puente, Universidad Autónoma de Barcelona. Facultad de Derecho
Doctora en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en dret civil català. Professora lectora al Departament de Dret Civil de la UAB. Les seves línies d'investigació són el dret dels nens, nenes i adolescents, el dret a la igualtat i la no discriminació de les dones i el dret de tota persona a conèixer els seus propis orígens biològics. Ha dirigit i participat en diverses recerques relacionades amb aquestes temàtiques que han produït diversos publications.
Abel Lluch, X. (Coord.). (2019). La audiencia del menor en los procesos de familia. Editorial Jurídica Sepín.
Andrén, M., & Zetterqvist Nelson, K. (2024). Listening to children: theories and ethics of listening. Research Report on childhood and the study of children; 2024 (1). https://doi.org/10.3384/report-204274.
Bakhtiar, et al. (2023). Investigación ética con niños. Disponible en https://childethics.com/wp-content/uploads/2022/05/ERIC-Harms-and-Benefits-Section-ES.pdf.
Bessell, S. (2024). Research with children: Balancing protection and participation. En Smyth, B. M., Martin, M. A., & Downing, M. (Eds.), The Routledge Handbook of Human Research Ethics and Integrity in Australia (Capítulo 26). Routledge.
Cadenas Osuna, D. (2018). El consentimiento informado y el rechazo a la intervención o tratamiento médico por el menor de edad tras la Reforma de 2015: Estudio comparado con el common law. Anuario De Derecho Civil, 71(3), 789–853. https://doi.org/10.53054/adc.v71i3.3811.
Canimas, J., & Bonmatí, A. (2021). Guia dels aspectes ètics a valorar en els projectes de recerca amb persones o amb dades personals. Servei de Publicacions - Universitat de Girona. http://hdl.handle.net/10256/21056.
Cantero Martínez, J. (2009). El consentimiento informado del paciente menor de edad: Problemas derivados de un reconocimiento de su capacidad de obrar con distintas intensidades. Derecho y Salud, 18, 3.
Dimopoulos, G., Horley, K., Anderson, T., & Liam. (2024). Children’s voices for change: Co-researching with children and young people as family violence experts by experience. Childhood, 31(3), 369–389. https://doi.org/10.1177/09075682241266786.
Estalella, A. (2022). Investigación con menores: El asentimiento en Ética de la investigación para las ciencias sociales.
https://doi.org/10.5281/zenodo.6642805.
García Garnica, M. del C. (2004). El ejercicio de los derechos de la personalidad del menor no emancipado: Especial consideración al consentimiento a los actos médicos y a las intromisiones en el honor, la intimidad y la propia imagen. Thomson-Aranzadi.
Gete-Alonso y Calera, M. C. (2017). Expresiones jurídicas del ejercicio de la identidad personal y de la autodeterminación. Espaço Jurídico: Journal of Law, 18(3). https://doi.org/10.18593/ejjl.13162.
Graham, A., Powell, M. A., Taylor, N., Anderson, D., & Fitzgerald, R. (2013). Ethical research involving children. UNICEF Office of Research - Innocenti. https://childethics.com/wp-content/uploads/2022/01/ERIC-privacy-and-confidentiality-ES.pdf.
Graham, A., Powell, M. A., & Taylor, N. (2015). Ethical research involving children: Encouraging reflexive engagement in research with children and young people. Children & Society, 29(5), 331–343. https://doi.org/10.1111/chso.12089.
Lansdown, G. (2005). The evolving capacities of the child. UNICEF. https://digitallibrary.un.org/record/556609?v=pdf.
Lansdown, G. (2011). Every child’s right to be heard. Save the Children UK. https://resourcecentre.savethechildren.net/document/every-childs-right-be-heard-resource-guide-un-committee-rights-child-general-comment-no-12/.
Lindsay, A., Urbina-Garcia, A., Jindal-Snape, D., Boath, L., Hannah, E. F. S., Barrable, A., & Touloumakos, A. K. (2021). Voices of young children aged 3–7 years in educational research: an international systematic literature review. European Early Childhood Education Research Journal, 30(1), 8–31. https://doi.org/10.1080/1350293X.2021.1992466.
Lorente López, M. C. (2020). La garantía de los derechos digitales del menor de edad en la nueva Ley Orgánica de Protección de Datos Personales. En J. Solé Resina & V. Almada Mozetic (Eds.), La protección de los menores de edad en la era digital (pp. 281–296). Juruá Editorial.
Lundy, L. (2007). “Voice” is not enough: conceptualizing Article 12 of the United Nations Convention on the Rights of the Child. British Educational Research Journal, 33 (6). https://doi.org/10.1080/01411920701657033.
Lundy, L. & McEvoy, L. (2012). Childhood, the United Nations Convention on the Rights of the Child and research: What constitutes a rights-based approach? In M. Freeman (Ed.), Law and Childhood (pp.75–91). Oxford: Oxford University Press.
Lundy, L., Murray, C., Smith, K., & Ward, C. (2024). Young children’s right to be heard on the quality of their education: Addressing potential misunderstandings in the context of early childhood education. British Educational Research Journal. https://doi.org/10.1002/berj.3968.
Mahony, L., Smith, K., Wadsworth, T., & Shaw, J. (2024). Early childhood voices: Children, families, professionals. Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-031-56484-0.
Molina Montoya, N. P. (2018). Aspectos éticos en la investigación con niños. Ciencia, Tecnología y Salud Visual y Ocular, 16(1), 75–87. https://doi.org/10.19052/sv.4348.
Neelakantan, L., Fry, D., Florian, L., & Meinck, F. (2023). Adolescents’ Experiences of Participating in Sensitive Research: A Scoping Review of Qualitative Studies. Trauma, Violence, & Abuse, 24(3), 1405–1426 https://doi.org/10.1177/15248380211069072.
Noble-Carr, D., Moore, T., & McArthur, M. (2021). The nature and extent of qualitative research conducted with children about their experiences of domestic violence: Findings from a meta-synthesis. Trauma, Violence, & Abuse, 22(4), 928–943. https://doi.org/10.1177/1524838019888885.
Ortega Puente, G. (2022). La audiencia de los niños, niñas y adolescentes: configuración jurídica y problemática procesal en los procedimientos judiciales de familia. InDret Revista para el Análisis del Derecho, 3.2022, 289-322. https://doi.org/10.31009/InDret.2022.i3.10.
Parra Lucán, M. Á. (2003). La capacidad del paciente para prestar válido consentimiento informado: El confuso panorama legislativo español. Aranzadi Civil, 2.
Parra Lucán, M. Á., & Arenas García, R. (2013). Minoría de edad. En AA.VV., Tratado de Derecho de la persona física (Gete-Alonso y Calera, M. C., & Solé Resina, J., Coord.). Aranzadi.
Pereda, N. (Ed.). (2019). Guía práctica para la investigación ética en violencia contra la infancia y la adolescencia. Grupo de Investigación en Victimización Infantil y Adolescente (GREVIA), Universidad de Barcelona.
Rivero Hernández, F. (2007). El interés del menor (2a ed.). Dykinson.
Rodríguez Pascual, I. (2017). La participación de la población infantil en el ámbito de los métodos cuantitativos de investigación. Sociedad e Infancias, 1(1), 284.
https://revistas.ucm.es/index.php/SOCI/article/view/55895/51619.
Saracostti, M.; de Toro, X. (2023). Pequeños/as grandes investigadores. Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales, Niñez y Juventud, 21 (3). https://doi.org/10.11600/rlcsnj.21.3.6079.
Saracostti, M.; de Toro, X. (2025). Longitudinal qualitative research with children and adolescents. European Journal of education and psychology, 18 (1). https://doi.org/10.32457/ejep.v18i1.2570.
Suazo Galdames, I. ; de Toro, X.; Acevedo, D. (2024). Bridging Science and Society. European Journal of education and psychology, 17 (1). https://doi.org/10.32457/ejep.v17i1.2551.