El deure d’investigar en intel·ligència artificial per a la salut en Amèrica Llatina: un model humanista de justícia social
Article Sidebar
Main Article Content
El deure d’investigar en salut humana és un tema recent en l’ètica de la recerca (Bianchini, 2024; London, 2021). La idea central del deure d'investigar, tal com el proposo, és que existeix un deure de secundar, avaluar i regular la recerca en salut humana , la qual cosa abasta no només la recerca amb éssers humans sinó també la recerca en medi ambient, per exemple. Amb aquest marc, el meu propòsit en aquest article és pensar si aquest deure d'investigar pot estendre's a la recerca en intel·ligència artificial, és a dir, la recerca sobre l'aplicació de la salut digital en el sector sanitari (WHO, Global Health Strategy on Digital Health 2020-2025; Palmero et al, 2025). L'enfocament és una revisió bibliogràfica i una anàlisi conceptual de la filosofia analítica, la reconstrucció i l'anàlisi d'arguments en principi, però, fonamentalment, l'obertura d'una reflexió de segon ordre, tal com la caracteritzen Deu i Moulines (1997), sobre els deures en relació amb la recerca en salut humana. La pregunta que intento respondre, pròpia de l'ètica normativa, no sols descriu fets o pràctiques, sinó que, d'acord amb determinats principis de justícia, determina com haurien de funcionar uns certs esquemes o sistemes.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
(c) Alahí Bianchini, 2026
Drets d'autor
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
Access Now (2024). Regulatory mapping on artificial intelligence in Latin America: Regional AI public policy report. https:// www.accessnow.org/wp-content/uploads/2024/07/TRF-LACReporte-Regional-IA-JUN-2024-V3.pdf
Bianchini, A. (2024). El deber estatal de investigar en salud humana: una fundamentación y su expresión en una futura ley argentina de investigación. https://zenodo.org/records/14919928
Bruneau, G. A. (2025). Descolonizar la Ética de Inteligencia Artificial para Políticas Públicas Inclusivas: Reflexiones desde Latinoamérica. Revista Estado y Políticas Públicas .
Caballero-García, C. R. y Bianchini, A. (2023). Acreditación de los comités en ética de la investigación en Paraguay: un imperativo ético. Revista de Bioética y Derecho, (58), 109-127. Epub 25 de septiembre de 2023.https://dx.doi.org/10.1344/rbd2023.58.39928
Che, Chang. (2025). ‘I have to do it’: Why one of the world’s most brilliant AI scientists left the US for China. The guardian. URL: https://www.theguardian.com/news/ng-interactive/2025/sep/16/song-chun-zhu-why-one-of-the-worlds-most-brilliant-ai-scientists-left-the-us-for-china. Fecha de acceso: 24-9-25.
Comité de Derechos Económicos, Sociales y Culturales de las Naciones Unidas (2020). Observación general núm. 25 (2020), relativa a la ciencia y los derechos económicos, sociales y culturales, artículo 15, párrafos 1 b, 2, 3 y 4, del Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales). https://doi.org/10.5377/cuadernojurypol.v6i16.11142
Díez, J. A., & Moulines, C. U. (1997). Fundamentos de la filosofía de la ciencia. Grupo Planeta (GBS).
Floridi, L., & Cowls, J. (2022). A unified framework of five principles for AI in society. Machine learning and the city: Applications in architecture and urban design, 535-545. https://doi.org/10.1002/9781119815075.ch45
Gilabert, P. (2010). Viabilidad de los derechos humanos socioeconómicos: Una exploración conceptual. En Dieterlen, P. (compiladora). Los derechos económicos y sociales: Una mirada desde la filosofía. Universidad Nacional Autónoma de México.
Gilabert, P. (2023). Human Dignity and Social Justice. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oso/9780192871152.001.0001
Humeres, M., Cotoras, D., Moretti, R., Oyarzún-Merino, I., Correa, T., & López, C. (2025). Cooling down AI regulation controversies: Three closure processes in the Chilean legislative arena. Big Data & Society, 12(1), 20539517241311067. https://doi.org/10.1177/20539517241311067
Jonas, H. (1969). Philosophical Reflections on Experimenting with Human Subjects. Daedalus, Vol. 98, No. 2, Ethical Aspects of Experimentation with Human Subjects (Spring, 1969), pp. 219-247. http://www.jstor.org/stable/20023877?origin=JSTOR-pdf
Katz, J.; Capron, A. M.; Glass, E. S. (1972). Experimentation with Human Beings: The Authority of the Investigator, Subject, Professions, and State in the Human Experimentation Process. Russell Sage Foundation. http://www.jstor.org/stable/10.7758/9781610448345.
London, A. J. (2019). Artificial intelligence and black‐box medical decisions: accuracy versus explainability. Hastings Center Report, 49(1), 15-21. https://doi.org/10.1002/hast.973
London, A. (2021). For the common good: philosophical foundations of research ethics. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oso/9780197534830.001.0001
Plascencia, D. R., & González, R. M. A. (Eds.). (2025). Ethical and Legal Dilemmas of Artificial Intelligence in Latin America. Springer Nature.
Price, W., & Nicholson, I. I. (2019). Medical AI and contextual bias. Harv. JL & Tech., 33, 65.
Schwartz IS, Link KE, Daneshjou R, Cortés-Penfield N. (2024). Black Box Warning: Large Language Models and the Future of Infectious Diseases Consultation. Clin Infect Dis.10;78(4):860-866. doi: 10.1093/cid/ciad633. PMID: 37971399; PMCID: PMC11006107.
Soto, Á., Durán, R., Moreno, A., Adasme, S., Rovira, S., Jordán, V. y Poveda, L. (Coords.) (2025). Índice Latinoamericano de Inteligencia Artificial (ILIA) 2025. Documentos de Proyectos (LC/TS.2025/68). Comisión Económica para América Latina y el Caribe y Centro Nacional de Inteligencia Artificial.
Stark, L. (2023). Medicine’s Lessons for AI Regulation. New England Journal of Medicine, 0(0), null. https://doi.org/10.1056/NEJMp2309872
Articles més llegits del mateix autor/a
- Eduardo Rivera López, Romina Rekers, Felicitas Holzer, Federico Abal, Romina Rekers, Felicitas Holzer, Irene Melamed, Diana Salmún, Laura Belli, Sol Terlizzi, Marcelo Alegre, Alahí Bianchini, Ignacio Mastroleo, Proposta per a l'elaboració d'un protocol de prova en el context de la pandèmia de COVID-19 , Revista de bioética y derecho: Núm. 50 (2020)
- Alahí Bianchini, Una justificació del deure d'investigar: COVID-19, dret a la ciència i obligacions distributives , Revista de bioética y derecho: Núm. 51 (2021)