El posthumanisme reproductiu a quatre passes (explotació reproductiva 3.0)

Els corrents intel·lectuals i ideològics posthumanistes advoquen per la superació de diferents límits biològics de l'espècie humana. La ruptura inclou els assumptes reproductius, com a estratègies per a la supervivència i com a cura d'una dignitat posthumana. En aquest treball, vull esbossar qüestions del trans i posthumanisme reproductiu interessat en la gestació subrogada (GS) en les diferents modalitats. La GS és rellevant per reconduir la reproducció seguint criteris promotors de l'elecció individual. Començo subratllant l'herència liberal en el moviment per la millora humana i l'elecció procreativa. Després, suggereixo que el posthumanisme reproductiu es recolza en els estudis de gènere i en la permissivitat del comerç sexual per redefinir la GS com a probable reproducció posthumana. Així, els objectius del posthumanisme reproductiu ambicionen una agenda diferent de la feminista. Les perspectives posthumanes i feministes proposen horitzons de justícia reproductiva que s'hauran de criticar en context abans que els estats nació procedeixin amb reformes.