La filiació derivada de gestació per substitució: possessió d'estat i interès del menor, ordre públic i drets fonamentals

El Tribunal Suprem espanyol aborda un cas de gestació per substitució en el que, un cop nascut el nen en un país estranger, es reclama judicialment la filiació materna a Espanya per a la dona comitent o mare d'intenció, amb la qual no té vincle jurídic, amb base a la possessió d'estat. En l'assumpte que resol la STS de 31 de març de 2022, la via triada per la part demandant no és el reconeixement de la filiació ja establerta per les autoritats estrangeres on ha tingut lloc el naixement, sinó la reclamació judicial de la maternitat, manifestada per la possessió d'estat, en interès del menor. Això obliga a analitzar si la possessió d'estat és un mecanisme de determinació de la filiació, i si l'interès del menor ha de portar ineludiblement a atribuir la maternitat legal a la dona que exerceix el rol de mare, tot i que no hi hagi un vincle genètic. La STS inclou altres afirmacions sobre l'ordre públic i la vulneració de drets fonamentals que, tot i ésser importants perquè revelen la posició del més alt tribunal, no són rellevants per a resoldre el cas plantejat.