Reanimació Cardiopulmonar presenciada pels familiars. Estudi per a implementar un programa RCP-PF en un hospital

Main Article Content

Maria Carme Boqué Oliva

La presència de familiars durant la reanimació cardiopulmonar (RCP) està àmpliament acceptada des dels anys 80, però la realitat és que el nombre de països europeus que l'accepten pràcticament no ha canviat els últims  anys  (10/32  en  adults  i  13/32  en  nens).  El 80% dels  professionals solen ser reticents a aquesta presència,  al·legant  que  poden  alterar el correcte   desenvolupament  de la reanimació i  pot ser contraproduent per a professionals i els familiars. En general els pediatres i les infermeres solen estar més a  favor  de  la  presència d'aquests  familiars  que  els  responsables de reanimació d'adults.  Es realitza una enquesta als professionals de dos centres espanyols per a valorar, d'una banda, la seva opinió sobre la RCP presenciada pels familiars (RCP-PF), i per una altra, si creuen factible implementar un programa d'aquest tipus en el seu centre de treball. Resultats: a pesar que més del 80% de professionals enquestats conviden als familiars a retirar-se de l'escena de la RCP, un terç dels mateixos veu factible la posada en marxa d'aquest programa en el seu centre i gairebé la meitat estarien disposats a col·laborar en aquesta implementació.

Paraules clau
RCP; RCP-PF; cures centrades en el pacient i familiars.

Article Details

Com citar
Boqué Oliva, Maria Carme. “Reanimació Cardiopulmonar presenciada pels familiars. Estudi per a implementar un programa RCP-PF en un hospital”. Revista de bioética y derecho, pp. 57-80, https://raco.cat/index.php/RevistaBioeticaDerecho/article/view/393744.
Biografia de l'autor/a

Maria Carme Boqué Oliva, Universitat Rovira i Virgili

Doctora en Medicina. Profesora asociada de Medicina, Universitat Rovira i Virgili. Jefa de Servicio de Urgencias y Presidenta del Comité de Ética Asistencial del Hospital Universitario Joan XXIII de Tarragona (España).