El paper de la remuneració en la decisió de participar en la recerca en salut

Main Article Content

Priscila Goergen Brust-Renck
Ana Carolina M. Pechansky
Roberta Bristot Silvestrin
Lucas França Garcia
Bruna Pasqualini Genro
José Roberto Goldim

El procés de consentiment informat per a la participació de subjectes humans en recerca téper objecte donar la informació adequada a l'individu, permetent que prengui la decisió de participar de manera voluntària i lliure de pressions externes. La possibilitat de remuneració podria interferir en la voluntarietat d'aquest procés de consentir. El present estudi avalua la percepció de la influència de la remuneració monetària a través de simulacions de recerca que varien en nivell de risc (Bioequivalencia i de Fase I) i tipus de remuneració monetària (amb i sense). Van participar de l'estudi 80 voluntaris. Els resultats suggereixen que la remuneració no va constituir una interferència en la voluntarietat del procés de consentiment, ja que els participants van acceptar una invitació per a participar en la primera enquesta a la qual van ser convidatsi no es van sentir influenciats incorrectament.

Paraules clau
bioètica; consentiment informat; remuneració; influència; ètica en recerca; assaig clínic.

Article Details

Com citar
Goergen Brust-Renck, Priscila et al. “El paper de la remuneració en la decisió de participar en la recerca en salut”. Revista de bioética y derecho, no. 50, pp. 407-24, https://raco.cat/index.php/RevistaBioeticaDerecho/article/view/377752.
Biografies de l'autor/a

Priscila Goergen Brust-Renck, Hospital de Clínicas de Porto Alegre (HCPA)

Doutora em Psicologia, Laboratório de Pesquisa em Bioética e Ética na Ciência (LAPEBEC), Hospital de Clínicas de Porto Alegre (HCPA), Porto Alegre (Brasil).

Ana Carolina M. Pechansky, Laboratório de Pesquisa em Bioética e Ética na Ciência (LAPEBEC)

Graduanda em Psicologia, Laboratório de Pesquisa em Bioética e Ética na Ciência (LAPEBEC), Hospital de Clínicas de Porto Alegre (HCPA), Porto Alegre (Brasil).

Roberta Bristot Silvestrin, Laboratório de Pesquisa em Bioética e Ética na Ciência (LAPEBEC) e Centro de Pesquisas em Álcool e Drogas (CPAD)

Doutora em Neurociências, Laboratório de Pesquisa em Bioética e Ética na Ciência (LAPEBEC) e Centro de Pesquisas em Álcool e Drogas (CPAD), Hospital de Clínicas de Porto Alegre, Porto Alegre (Brasil).

Lucas França Garcia, Laboratório de Pesquisa em Bioética e Ética na Ciência (LAPEBEC)

Doutor em Ciências Médicas, Laboratório de Pesquisa em Bioética e Ética na Ciência (LAPEBEC), Hospital de Clínicas de Porto Alegre (HCPA), Porto Alegre (Brasil).

Bruna Pasqualini Genro, Serviço de Bioética e Laboratório de Pesquisa em Bioética e Ética na Ciência (LAPEBEC) do Hospital de Clínicas de Porto Alegre (HCPA)

Doutora em Ciências Médicas, Serviço de Bioética e Laboratório de Pesquisa em Bioética e Ética na Ciência (LAPEBEC) do Hospital de Clínicas de Porto Alegre (HCPA), Porto Alegre (Brasil).

José Roberto Goldim, Pontifícia Universidade Católica do Rio Grande do Sul

Doutor em Medicina, Serviço de Bioética e Laboratório de Pesquisa em Bioética e Ética na Ciência (LAPEBEC), Hospital de Clínicas de Porto Alegre (HCPA) e Faculdade de Medicina, Pontifícia Universidade Católica do Rio Grande do Sul, Porto Alegre (Brasil).