Felícia Fuster: l’escriptura com una malla d’estopa

Aquest article fa un recorregut per l’obra de la poeta catalana Felícia Fuster (1921-2012) i analitza com l’autora elabora poèticament alguns del elements procedents dels àmbits marí i tèxtil, vinculats amb el seu mon d’infantesa. El text analitza, per ordre cronològic de publicació, el lèxic, les metàfores i les al·lusions referents als camps tèxtil i marí dels diferents reculls per tal d’esbrinar-ne tant la funció dins el projecte literari de l’autora com l’evolució que experimenten. Si bé en els primers llibres els elements procedents d’aquests camps són molt presents, s’argumenta que, a partir de Passarel·les / Mosaïques, el que es transfereix al poema és el bastiment en forma de xarxa de pescadors, de filat o de teixit, amb una escriptura perforada que incorpora espais en blanc.