Sobre l’última poesia amorosa de Carner

A través de la lectura circumstanciada d’uns quants poemes i de la reconstrucció de la seva història, aquest estudi sosté que els tres cançoners amorosos que són Verger de les galanies (1911), La paraula en el vent (1914) i la segona part de L’oreig entre les canyes (1920), compendiats i completats a La inútil ofrena (1925), no  esgoten la poesia eròtica de Carner, i que convé tenir en compte un quart cicle: el que dóna lloc a «El branc de les vuit fulles» (1933) abans d’integrar-se a la secció «Ofrena» de Poesia (1957).