Mortalitat i benestar a la Castella rurals en els segles XVIII i XIX

Resum

L’objectiu essencial d’aquest assaig rau en l’aproximació a la trajectòria, a mitjà i llarg termini, de la salut dels castellans en els segles xviii i xix a través de dos indicadors: la taxa bruta de mortalitat i la ràtio defuncions/ batejats. Les fonts fonamentals emprades en aquesta recerca han estat els llibres de baptismes i difunts de més de 250 localitats castellanes. Les principals conclusions del treball són: 1) a Castella, la mitjana de la taxa bruta de mortalitat va baixar des del 42,3‰ entre els anys 1700-1749 fins al 33,7‰ entre els anys 1840-1889; 2) el retrocés de la mortalitat va ser força moderat i es va circumscriure a fases relativament curtes: 1750-1774 i 1815-1849; 3) en matèria de mortalitat, Castella va divergir, i no pas poc, de la major part de països de l’Europa occidental al segle xix; 4) la moderació de la mortalitat va obeir fonamentalment a la reducció del risc de decés de la població adulta; i, 5) abans de 1814, els moviments de la taxa bruta de mortalitat van venir essencialment determinats pels canvis en la mortalitat catastròfica; més endavant, van ser conseqüència, sobretot, de les variacions en la mortalitat ordinària.