El compositor català Enric Granados. Anàlisi de tres cançons de concert: La boyra (1900), Cansó d’amor (1902) i Elegia eterna (1912)

L’objectiu d’aquest treball és oferir una visió d’Enric Granados allunyada de la perspectiva simple que proposa la seva etiqueta de compositor nacionalista espanyol, mitjançant la contextualització i l’anàlisi musical de tres cançons catalanes elegides per la seva singularitat i interès estilístic: La boyra (1900), Cansó d’amor (1902) i Elegia eterna (1912), escrites durant l’època modernista. Per a Enric Granados, la composició d’obres en llengua catalana era un tret habitual des dels seus inicis com a músic, i aquesta pràctica es fongué en el context sociocultural barcelonès del canvi de segle. L’estructura i l’estilística de les tres cançons es relacionen amb la resta de l’obra per a veu i piano (en castellà i català) d’aquest compositor amb l’objectiu de descriure la varietat i la unitat d’estil del repertori cançonístic de Granados.