Les redaccions catalanes de la Carta del Preste Joan.

El Preste Joan era un poderós rei-sacerdot cristià que governava un gran imperi a l’Extrem Orient. La seva llegenda va circular per tota Europa des de mitjans del segle XII gràcies a la famosa Carta del preste Joan, una epístola apòcrifa on aquest personatge descrivia el seu regne i totes les meravelles que contenia. El present article estudia les redaccions catalanes de la Carta, posant especial èmfasi en la versió del notari tortosí Jaume Despont (1383), que constitueix la primera traducció d’aquesta missiva a una llengua ibèrica. Una anàlisi conjunta dels testimonis catalans de la Carta revela la importància dels espais literaris francès i occità en la transmissió de la llegenda a l’àrea catalana. Aquest interès pel regne del Preste, a més, es relaciona amb el nou gust per l’exotisme que va promoure el gòtic internacional, i també amb l’expansió política i econòmica de la Corona d’Aragó cap a la Mediterrània oriental, un context que afavoria la popularitat d’aquests relats (bé que falsos) sobre els desconeguts territoris asiàtics.