El model de la conversió de Theodorus de Magona (418) Porta per a la permanència dels jueus a les Balears, fins a l’"Almudaina iudaeorum", sota Jaume I (1232)

La narració del bisbe Sever de Menorca sobre la conversió de Theodorus i dels jueus de Magona (418) recorda una violència. En realitat aquell canvi religiós el deixà socialment, políticament i econòmica com abans. La següent dominació vàndala afavorí un estatut irènic als jueus, que continuaria en l’època bizantina, quan l’apòcrifa Carta del Cel rebuda pel bisbe d’Eivissa, rebutjada per Licinià de Cartagena (595), fomentava una pràctica judaïtzant, com era repòs dominical. Vora motius arqueològics acostats als jueus, recordam la presència dels radhanites, i en la llarga època muslmana, no exempta de persecució, perdurà l’almudaina dels jueus a Mayurqa.