Les arrels teològiques de la Reforma del segle XVI: entre la innovació i la continuïtat

En aquest article, ens aproparem al sorgiment de la teologia de la justificació de Luter tenint en compte el context medieval en el què arrela. La interiorització de l’experiència religiosa arran de la nova comprensió de l’amor, l’erosió del concepte de gràcia infosa i el fort component retributiu en la pràctica penitencial baix-medieval són els elements que configuren l’escenari en el que Luter i la seva original comprensió del terme «justícia divina» apareixen. En això, però, veurem que les continuïtats són tant o més presents que les discontinuïtats quan es tracta de parlar de l’aflorament de la Reforma. L’emparentament de la Reforma amb el seu context medieval, per una banda, i la fluïdesa de les fronteres entre protestantisme i catolicisme, per l’altra, són les dues grans qüestions que es proposen.