Recordant Francesc d’Albranca* Miquel Àngel Marquès Sintes Diuen que en temps dels Gegants, la llei els hi prohibia estimar als que no eren de la raça gegantina.

Senyors batles d’Alaior i des Migjorn Gran, senyores i senyors, bona nit a tothom.

Em permetran que hagi començat amb unes estrofes de la cançó “Sa dona de sa penya marbre” del grup alaiorenc Res Sé. I ho he fet així perquè açò ens demostra que el folklore que, en vida, va interessar tant Francesc d’Albranca avui és ben viu en la nostra societat, i es presenta en formes diferents a les quals és fàcil accedir.

Els vull recordar que el Consell Insular de Menorca va declarar l’any 2002 com Any Albranca, tot per evocar l’insigne figura d’un dels migjorners més univer- sals que ha donat aquell poble. Aquí cal aclarir que la primera institució menor- quina, des de 2000, i amb una idea de continuïtat, dedica l’any en curs a un per- sonatge de la vida cultural, educativa, d’investigació, etc., de Menorca, del qual es compleix una efemèride especial. Així va ser amb l’Any Comas (2000), l’Any Vives Llull (2001), l’Any Albranca (2002) o el recentment anomenat Any Borja Moll (2003), dedicat també a un dels nostres més il·lustres filòlegs.