Resum
Emiliano Castaños, com a president de la Secció de Ciències Exactes i Natu-rals, afirmava, amb motiu de les noces d’argent de l’Ateneu, que, si la ciènciaera la base de la civilització, la literatura i l’art proporcionaven a l’ànima gau- dis inefables. Tot i que ens plau de compartir amb ell les paraules d’Horaci, segons les quals aquest racó, l’Ateneu, ens somriu, haurem segurament de convenir que la concepció de la literatura que manejava no es correspon ara, nipotser del tot llavors, al que ell anomenava, amb un lèxic d’ascendència prou romàntica, “gaudis inefables de l’ànima”.1 De fet, la literatura, destriada de la ciència i de l’art, d’acord amb la clàssica distinció ateneística, participava en- cara de l’accepció etimològica que la convertia en el gran paraigua on podienaixoplugar-se totes les manifestacions escrites, tinguessin o no una voluntat estètica manifesta.

