Cent anys de pintura: del primitivisme a l’alteritat (27/10/05)

Quan l’Ateneu de Maó em proposà realitzar una conferència sobre “Cent anys de...”, no vaig tenir dubtes: 100 anys de pintura, i concretament 100 anys de pintura d’avantguarda, ja que per als historiadors de l’art la data de 1905 és quasi mítica pel que fa al naixement de les avantguardes històriques i la seva posterior evolució cap a la modernitat i postmodernitat.

En aquesta oportunitat el fil conductor és el tema de les cultures menys co-negudes i definides des de la darreria del segle XIX com a primitives, fins arri- bar al procés històric derivat de la descolonització i el reconeixement cultural d’Àfrica, Àsia i Oceania, que han esdevingut paradigmes d’una creativitat ra- dical alhora que l’art ha ocupat un paper rellevant reivindicant la seva pròpia cultura. És aquest el moment en què el primitivisme, vist des d’occident, ha generat una nova lectura, que és la de l’alteritat.

Tornat a l’any 1905, cal fer referència a l’Exposició de Tardor realitzada a París, en la qual Henri Matisse presentà una obra transgressora, La fines- tra oberta. Sense adonar-se’n, amb aquest títol, Matisse i el seu grup estavenobrint una finestra a l’art modern, amb unes repercussions, pel que fa al con-cepte d’obra artística, que ens arriben fins avui.