Com citar
Resum
Poc abans de l’adveniment de la segona Restauració borbònica, la societat espanyola va prendre consciència de la necessitat de reconduir el caos urba- nístic generat sota el franquisme i de millorar la qualitat de vida dels habitants de pobles i ciutats. Calia regenerar uns indrets malmesos per la fragmentació en districtes segregats, virtualment inconnexos, per la cobdícia de l’especula- ció immobiliària, per la ignorància d’uns planejaments sense signes d’identitat històrica o territorial. A l’hora que es creava un nou marc jurídic en matèria d’urbanisme, la recerca universitària procedí a una revisió de períodes histò- rics anteriors, en què les noves poblacions dissenyades pel cos d’enginyers militars al llarg de la segona meitat del segle xviii esdevingueren assentaments especialment valuosos, segons el criteri dels investigadors.
El renovat interès per les fundacions d’aquest període es basava en el reco- neixement de l’evident grau de coherència, racionalitat i adequació al territori d’aquelles operacions urbanístiques de nova planta. Ens referim, per tant, a les publicacions de Capel Sáez, Tarragó Cid, Sambricio, Oliveras Samitier, Chu- eca Goitia, Solà-Morales, etc., totes elles referides a la política territorial dins l’Espanya de la Il·lustració.