La pervivència de les institucions forals de Menorca després de la Pau d’Utrecht

El segle xviii té per a Menorca unes connotacions especials que la diferenci-en de la resta de les Balears i de tota l’antiga Corona d’Aragó. La causa rau en el fet que el final de la guerra de Successió tingué com a conseqüència la cessió de Menorca a la corona britànica en compliment del tractat d’Utrecht (1713).1Des d’aleshores, i durant set dècades, Menorca fou una possessió britànica amb l’excepció del parèntesi de l’ocupació militar francesa de la guerra dels Set Anys (1756-1763). Durant tot aquest període, l’illa mantingué les seves antigues institucions d’autogovern –tot i que mediatitzades i no poc alterades pel govern britànic, com tindrem ocasió de veure– i el dret públic i privat propi. D’altra banda, el català continuava essent la llengua de l’administració, alhora que s’utilitzava també en la producció cultural, fet insòlit a la resta de terres de parla catalana per mor de la política assimilista borbònica.