Els correctors automàtics en línia de llengua catalana com a difusors de la normativa i la seva contribució en la configuració de l’estàndard

Article Sidebar

Imatge de la coberta del número 84 de la revista, on es veu una usuària d'un centre mèdic atesa per dues professionals sanitàries
PDF EPUB

Main Article Content

Helena Borrell Carreras
UAB

Aquest article aborda el paper dels correctors automàtics en línia de llengua catalana com a agents estandarditzadors i difusors de la normativa. Davant l’auge d’aquests sistemes, sobretot en el món educatiu, és necessari esbrinar l’impacte que tenen en la llengua escrita. Aquest estudi, doncs, investiga la difusió de la normativa gramatical i d’un estil determinat a partir de les dades proporcionades pel corrector LanguageTool i una experiència amb estudiants universitaris del grau de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’objectiu és avaluar el grau i el motiu d’acceptació de les propostes de correcció que fan els correctors automàtics per tal de reflexionar sobre quin model de llengua es promociona i l’impacte que té en la configuració de l’estàndard.

Paraules clau
corrector automàtic, llengua estàndard, normativa, gramàtica, estil

Article Details

Com citar
Borrell Carreras, Helena. «Els correctors automàtics en línia de llengua catalana com a difusors de la normativa i la seva contribució en la configuració de l’estàndard». Revista de Llengua i Dret, p. 277-90, doi:10.58992/rld.i84.2025.4432.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

(c) Helena Borrell Carreras, 2025

Referències

Chodorow, Martin, Tetreault, Joel i Han, Na-Rae. (2007). Detection of grammatical errors involving prepositions. Dins Fintan Costello, John Kelleher i Martin Volk, Proceedings of the Fourth ACL-SIGSEM Workshop on Prepositions (p. 25-30). Association for Computational Linguistics.

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. (2025). ésAdir. El portal lingüístic de 3cat.

Costa Carreras, Joan. (2023). Reflexions i respostes sobre la qualitat lingüística del català, Treballs de sociolingüística catalana, 33, 159-175.

Costa Carreras, Joan. (2020). Are terminology planning evaluation and language policy and Planning evaluation applicable to the evaluation of standardisation? Current Issues in Language Planning, 21(1), 1-21. https://doi.org/10.1080/14664208.2018.1553913

Costa Carreras, Joan. (2013). La recerca sobre normativa: proposta general. Treballs de sociolingüística catalana, 23, 269-286.

Diputació de Barcelona. (2021). Llibre d’estil de la Diputació de Barcelona. Unitat Lingüística de la Diputació de Barcelona.

Generalitat de Catalunya. (2025). Optimot. Consultes lingüístiques.

Generalitat de Catalunya. (2021). Pacte Nacional per la Llengua. Qualitat de la llengua.

Ginebra, Jordi. (2018). Planificació, codificació i estandardització de les llengües. [Material docent de la UOC]

Ginebra, Jordi. (2017). La nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans. Guia pràctica. Publicacions URV.

Ginebra, Jordi. (2015). ¿Sabem si la normativa sintàctica s’assimila?. Treballs de sociolingüística catalana, 25, 95-111.

Goldshtein, Maria, Ocumpaugh, Jaclyn, Potter, Andrew i Roscoe, Rod D. (2024). The social consequences of language technologies and their underlying language ideologies. Dins Margherita Antona i Constantine Stephanidis (ed.), Universal Access in Human-Computer Interaction - 18th International Conference, UAHCI 2024 (p. 271-290). Springer Science and Business Media Deutschland GmbH. https://doi.org/10.1007/978-3-031-60875-9_18

Haugen, Einar. (1983). The implementation of corpus planning: Theory and practice. Dins Juan Cobarrubias i Joshua A. Fishman (ed.), Progress in language planning: International perspectives (p. 269-290). De Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110820584.269

Institut d’Estudis Catalans. (2023). Diccionari essencial de la llengua catalana.

Institut d’Estudis Catalans. (2019a). Criteris generals sobre la llengua normativa i la llengua estàndard. Acord de la Secció Filològica del 15 de novembre de 2019.

Institut d’Estudis Catalans. (2019b). Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana.

Institut d’Estudis Catalans. (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana.

Institut d’Estudis Catalans. (2017). Ortografia catalana.

Institut d’Estudis Catalans. (2016). Gramàtica de la llengua catalana.

Institut d’Estudis Catalans. (2007). Diccionari de la llengua catalana. [2a ed.]

Liddicoat, Anthony i Taylor-Leech, Kerry. (2020). Agency in language planning and policy. Current Issues in Language Planning, 22, 1-18. https://doi.org/10.1080/14664208.2020.1791533

Marquet, Lluís. (2003). “Mena” i “tipus”, mots no sinònims. Llengua Nacional, 43, 20.

Moneus, Ahmed M. i Sahari, Yousef. (2024). Artificial intelligence and human translation: A contrastive study based on legal texts. Heliyon, 10(6), e28106. https://doi.org/10.1016/j.heliyon.2024.e28106

Ruaix, Josep. (2003). Calcs en els adjectius o pronoms determinatius. Llengua Nacional, 43, 15-16.

Salvanyà, Jaume. (2023, 2 de juliol). Per a què serveix l’Observatori de la Qualitat Lingüística?, Núvol.

Sendra, Montserrat, i Vila, Francesc Xavier. (2018). La difusió explícita de la normativa: vies i estratègies en la societat de la informació. A Miquel Àngel Pradilla (ed.), Comunitat lingüística i norma: actes del IV Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra” (Tarragona, 18, 19 i 20 de novembre de 2013), 57-68.

Smith, Genevieve, Fleisig, Eve, Bossi, Madeline, Rustagi, Ishita i Yin, Xavier. (2024). Standard Language ideology in AI-generated language. arXiv:2406.08726.

Soni, Madhvi i Thakur, Jitendra S. (2018). A systematic review of automated grammar checking in English language. ArXiv, abs/1804.00540. https://doi.org/10.48550/arXiv.1804.00540

Universitat de Barcelona. (2023). Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona.

Universitat Pompeu Fabra i Ajuntament de Barcelona. (2020). Diari de Barcelona (DdB): llibre d’estil.

Vieira, Lucas Nunes. (2018). Automation anxiety and translators. Translation Studies, 13(1), 1-21. https://doi.org/10.1080/14781700.2018.1543613

Vila, Francesc Xavier. (2016). L’avaluació de la implantació de la normativa: La perspectiva sociolingüística i glotopolítica. Treballs de sociolingüística catalana, 25, 129-140.

Zanaty, Dina G. (2024). The future of human translation in the artificial intelligence era. Delta University

Scientific Journal, 7(2), 257-274. https://doi.org/10.21608/DUSJ.2024.320340.1089