L’intèrpret com a coordinador de l’intercanvi comunicatiu: anàlisi de la seva veu pròpia en el procés judicial

Aquest article presenta la naturalesa i la funció de les denominades veus pròpies de l’intèrpret en un corpus espanyol-xinès compilat a partir de processos penals reals celebrats als jutjats penals de Barcelona. Pel que fa a la metodologia, estableix un diàleg amb les aportacions del projecte TIPp (Arumí i Vargas-Urpí, 2018) i de Cheung (2017) i utilitza el programa EXMARaLDA per anotar les veus pròpies a partir de dues distincions principals: a) justificades vs. injustificades i b) per iniciativa pròpia (self-initiated) vs. exògena (other-prompted). Es desenvolupa un sistema de classificació específic basat en la funció pragmàtica de cadascuna de les intervencions. Es distingeixen cinc categories de veus pròpies justificades i fins a quatre categories d’injustificades. A més, s’estableix una distinció entre les veus pròpies iniciades pel mateix intèrpret i les impulsades per altres participants. Els resultats mostren una elevada freqüència de veus pròpies en la interpretació judicial entre el xinès i l’espanyol, la gran majoria de les quals són injustificades i iniciades pels mateixos intèrprets de parla xinesa, cosa que suposa una clara amenaça per a la imparcialitat de la seva intervenció en el judici.