De la diversitat complexa a la ciutadania multilingüe: Catalunya i més enllà

L’article defensa que s’ha d’adoptar el principi de la ciutadania multilingüe per superar les relacions jeràrquiques injustes que s’estableixen entre diferents grups lingüístics en el context dels estats nació hegemònics. En primer lloc, explica a grans trets un model heurístic que diferencia entre la llengua com a opció i la llengua com a lligam per refer la lògica de la integració cultural en l’estat nació (monolingüe). En segon lloc, mostra com l’aplicació d’aquest model a la pràctica ha quedat indestriablement lligada a les estructures de dominació nacionalista. En tercer lloc, desenvolupa el concepte de la diversitat lingüística complexa per fonamentar l’afirmació que la relació entre ciutadania, diversitat lingüística i multilingüisme s’ha de redefinir radicalment per superar el biaix monista inherent al model de l’estat nació hegemònic. En quart lloc, aquest enfocament s’aplica al context de la Catalunya contemporània, que té unes característiques semblants a les d’un laboratori que permeten estudiar els reptes de la diversitat complexa i avaluar el potencial del multilingüisme autocentrat per apuntalar la creació de comunitats formades per ciutadans diversos.