Un model “saussureà” de la relació entre l’ordenament jurídic i les decisions judicials. Algunes aportacions des d’un paral·lelisme amb la lingüística

En l’article es parteix del problema al qual s’enfronta la ciència del dret en el moment de definir quin objecte té: l’ordenament jurídic o les decisions judicials. Això implica un problema, almenys si s’entén que el primer constitueix una estructura amb característiques generals, essencials i socials, i les segones només són contingents i particulars. Per explicar les característiques d’aquesta dicotomia recorrem a un paral·lelisme entre la disciplina lingüística i la jurídica. Partint d’aquesta base es pretén manifestar que hi ha característiques de la dicotomia llengua/parla que permeten comprendre alguns aspectes de la relació entre l’ordenament jurídic i les decisions judicials. Des d’aquest àmbit, l’article se centra en les controvèrsies del caràcter individual o social de les decisions judicials.

En primer lloc, s’hi exposen les idees sassureanes que plantegen, en termes antinòmics, la relació entre sistema i actes individuals, les quals donen al primer concepte les característiques de social i essencial i, al segon, les d’individual i contingent. En segon lloc, s’hi plantegen algunes crítiques amb tendència al desacord amb aquesta postura que deriven en la reformulació posterior del plantejament sassureà. La reformulació s’inspira en el pensament de Coseriu en l’àmbit de la lingüística, i és el que finalment dóna peu a l’asseveració que inicia aquest treball.