Principis constitucionals sobre les llengües a França

La Constitució francesa recull diversos articles sobre les llengües. La regulació del francès obeeix a una constitucionalització de la primacia d'aquesta llengua i la seva exclusivitat en l'espai públic. Paral·lelament al procés de descentralització administrativa, el reconeixement constitucional de les llengües regionals té un abast normatiu molt més limitat.

El reconeixement d'aquestes llengües pel dret públic francès ha seguit vies molt problemàtiques, i el xoc entre la lectura clàssica dels principis d'igualtat, indivisibilitat i unitat, d'una banda; i els principis induïts per la diversitat lingüística (existència de comunitats lingüístiques i drets lingüístics), de l'altra, continua sense estar tancat. El procés de ratificació de la Carta europea de llengües regionals o minoritàries ha posat de manifest la difícil conciliació entre aquestes dues aspiracions. Encara avui, el procés de ratificació segueix sense resoldre, i les recents temptatives de revisar la Constitució per reactivar la ratificació de la Carta subratllen, sota modalitats peculiars i inèdites, la dificultat per superar la jerarquia entre el francès i les llengües regionals, d'una banda; i per construir, d’altra banda, un dret francès de la diversitat lingüística harmoniós i no limitador.