Estabilitat idiolectal de l’espanyol a través de quatre gèneres de comunicació: aportacions a l’anàlisi de l’autoria forense

L’anàlisi d’autoria forense es basa en que cada parlant té la seva pròpia versió d’una llengua o idiolecte els trets lingüístics del qual són recurrents de manera relativament estable (Coulthard et al., 2011). En lingüística, hi ha una gran disparitat entre el coneixement del concepte de l’idiolecte i el seu estudi amb dades empíriques (Barlow, 2013). En aquesta investigació multigenèrica (cross-genre, en anglès) vam cobrir part d’aquestes llacunes, amb dades de corpus escrits i orals de l’espanyol mexicà. A través d’una anàlisi de n-grames de paraules, vam identificar quatre àrees d’estabilitat idiolectal en espanyol: llenguatge avaluatiu i expressions de quantitat, de modalitat deòntica i de modalitat epistèmica. Els nostres resultats mostres que les construccions gramaticals són útils en l’anàlisi de l’autoria, considerant el context forense, amb anàlisis motivades lingüísticament combinades amb eines quantitatives. Així mateix, vam proporcionar una anàlisi lingüística fonamentada en la teoria de la gramàtica de construccions basada en l’ús, cosa que dona compte adequadament de l’ús recurrent i particular de les construccions idiolectals.