Estandarització i revitalització de llengües ameríndies: funcions comunicatives i ideològiques, expectatives il·lusòries i condicions de l'acceptació

Es parteix de la suposició que la creació d'una varietat estàndard serveixi com a estratègia de modernització que ha de contrarestar el desplaçament de llengües amenaçades. Es discuteixen ‒a partir d'un recompte de la funció comunicativa i política de les varietats estàndards en les llengües europees– les possibilitats d'una transferència de la invenció sociolingüística i glotopolítica, d'implementar una koiné, a les llengües ameríndies. La relació sociolingüística actual de les llengües ameríndies amb les llengües dominants, l'espanyol i el portuguès, demostra que ja existeix una koiné exoglòsica (llengua dominant). La funció d'una de nova koiné endoglòsica ha de, llavors, tenir funcions més enllà de la funció comunicativa, o sigui de l'enfortiment de la identitat ètnica. Es posa èmfasi en el fet que tota implementació d'un estàndard s'ha de sotmetre a la meta d'aconseguir la supervivència de les llengües ameríndies respectives, el que significa crear una forma d'estàndard no dogmàtica, negar la pretensió de la seva superioritat i propagar una nova actitud que combat el menyspreu de varietats ameríndies no estàndards.