Justícia lingüística en democràcies plurals. Què ens ensenya la teoria constructivista de la nació

El paradigma individualista del liberalisme clàssic domina el debat acadèmic sobre el tractament que mereix el pluralisme lingüístic en les democràcies complexes. No obstant això, aquest enfocament tendeix a passar per alt —o subestimar— el context nacional en què s’apliquen les polítiques lingüístiques on l’autonomia i l’exercici dels drets de l’individu adquireixen un significat real. Aquest article subratlla la necessitat de relacionar l’estudi de les polítiques lingüístiques amb la teoria de la nació, qüestions totes dues íntimament connectades. S’argumenta que no hi ha possibilitat, de manera materialment versemblant, de reflexionar normativament sobre justícia lingüística al marge del principi de territorialitat lingüística (en el sentit que li dona Van Parijs), en el qual, com l’evidència empírica mostra, s’emmarquen les polítiques lingüístiques en les democràcies nacionals.