"Nosaltres, els de llavors, ja no som els mateixos": les dificultats d'adaptació de les cultures organitzacionals després de la irrupció del teletreball a la pandèmia i la necessitat de la seva superació per assolir un treball ecològicament sostenible

Després de la superació de l'estat d'emergència a causa de la pandèmia el 2020, la incorporació del treball remot com a part estructural de les relacions laborals està trobant diverses friccions i contradiccions internes: la legislació que procura protegir les persones que teletreballen s'esgrimeix com a obstacle per a la generalització d'aquesta pràctica, la gran quantitat de dades disponible ha permès assenyalar la manca de sustentació empírica de certes idees preconcebudes (com el seu paper a millorar la conciliació familiar i reduir la bretxa de gènere) i les postures respecte al teletreball han anat variant, tant des de la perspectiva directiva com entre el personal que ho ha estat portant a la pràctica. Tot i això, hi ha un enfocament que ha estat menys atès, relacionat amb l'impacte ecològic del treball presencial, que val la pena tenir en compte davant la possibilitat de noves restriccions en situacions climàtiques extremes i com a factor d'impacte que pogués prevenir aquestes situacions. La consideració d’aquestes i altres qüestions que sorgeix d’una mirada relacionada amb el paradigma del desenvolupament sostenible podria afavorir un canvi cultural que permetés resoldre l’actual conflicte d’interessos al voltant del teletreball de forma beneficiosa per a totes les parts implicades.