Traducció automàtica i referents culturals: calculant l´entorn cognitiu compartit

Segons el model proposat per la Teoria de la Rellevància, la comunicació inferencial pressuposa un entorn cognitiu mutu, una intersecció de coneixements entre l'autor i el lector d'un text (Sperber & Wilson, 1998). Aquesta intersecció es redueix davant de la distància lingüística i cultural, com s'evidencia especialment en la traducció de referents culturals. El traductor ha de re-calcular els supòsits de partida del lector meta i adequar-ne el contingut informatiu mitjançant l'aplicació de tècniques (Mayoral, 1994). Tot i això, el traductor automàtic (TA) recorre merament a solucions preexistents aplicades a contextos previs. Aquest treball presenta una anàlisi comparativa entre traducció humana TH i traducció automàtica TA (DeepL i Chat GPT) basada en els referents culturals de la novel·la La casa dels esperits (Allende, 1982), traduïda a l'italià, com a part d'una unitat didàctica sobre Pragmàtica i Traducció per a alumnes del grau de Mediació Lingüística i Cultural de la Universitat. L'anàlisi es fa mitjançant l'anotació manual d'errors i les diferències en les tècniques aplicades entre TH i TA. Els resultats confirmen que la TA produeix errors lèxics en la traducció de re-àlies (Costa et al., 2015), en no ser capaç d'incorporar aspectes pragmàtics a la selecció d'equivalents. La unitat didàctica permet als alumnes prendre consciència sobre la integració de factors extralingüístics a la presa de decisions i aplicar una visió crítica cap a la TA com a eina d'assistència a la traducció. La investigació respon, per tant, a tres preguntes de recerca: de quina manera una teoria lingüístic-comunicativa permet explicar els límits actuals de la TA?, quines tècniques de traducció aplicades i quins factors extralingüístics diferencien el treball de la TH de l'output procedent de la TA? i quina seria una possible aplicació didàctica de la TA a l'aula de traducció?