Docència compartida en la formació inicial del professorat: potencialitats i dificultats des d’estudiants i professors

Introducció: La docència compartida (DC) —dos professors ensenyant en un grup d’estudiants o aula— és presentada per la literatura com un instrument potent, tant per a l’atenció de l’alumnat, com per a la formació del professorat. Aquest estudi pretén conèixer algunes potencialitats i dificultats de la DC, tant en educació primària com a la universitat. Mètode: Es reparteix una mostra configurada amb 108 estudiants d’Educació en dos grups: un rep dues sessions de formació sobre DC mitjançant DC, i l’altre rep el mateix contingut, però sense utilitzar DC. S’opta per un disseny mixt, que combina un estudi quantitatiu, de disseny quasi-experimental amb grup de comparació, que hipotetitza millores en l’aplicació pre- i posttest d’un qüestionari sobre coneixements i actituds en DC; i un estudi qualitatiu, basat en l’anàlisi de les percepcions dels estudiants —mitjançant un qüestionari— i del professorat —mitjançant entrevistes¬. Resultats: Els resultats quantitatius confirmen la hipòtesi i l’estudi qualitatiu presenta les potencialitats que estudiants i professors veuen en la DC. Discussió: Els avantatges per a cada context adquireixen matisos diferents i, tot i les dificultats, especialment en el context universitari, els resultats indiquen la necessitat d’utilitzar la DC en la formació inicial del professorat.