Els llocs de no-saber d’una docent novella. Una indagació difractiva

INTRODUCCIÓ. Aquest article es presenta com a part d’una indagació difractiva sobre els llocs de no-saber d’una docent novella que imparteix classes en un context que li és aliè. MÈTODE. El mètode emprat és la difracció i l’escriptura com a indagació. Després d’una primera introducció (pròleg) que ajuda a situar-se, es presenten tres fenòmens d’aprenentatge ocorreguts en diferents classes a la universitat i es difracten amb conceptes com «institucionalització» i «normalització», relacionant-los amb els de «zona de confort», «direccionalitat en educació» i «pedagogia de l’esdeveniment». RESULTATS i DISCUSSIÓ. Els resultats i la discussió formen part de la indagació difractiva, on es plantegen interrogants i qüestions sobre les possibilitats que té l’educació, si entenem les relacions pedagògiques com un garbuix material-espacial-temporal on es posen en joc —i calen ser negociades— diferents posicions, relacions de poder i maneres d’entendre l’ensenyament. Finalment, es despleguen algunes línies a partir de les quals es pot continuar indagant des de l’esdevenir pedagògic, incorporant els llocs de no-saber com a part de l’aventura educativa i entenent el procés d’escriptura, és a dir, aquest mateix article, com un fenomen d’aprenentatge més.