Criteris i directrius ètiques per a l'ús d'IA en la formació

Article Sidebar

Accés (Castellano)

Main Article Content

Joaquín Sarrión Esteve
Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED)
https://orcid.org/0000-0002-6803-283X
Cristina Benlloch Domènech
Universitat de València (Espanya)
https://orcid.org/0000-0001-7802-4705

L'ús d'Intel·ligència Artificial (IA), especialment la IA generativa, s'ha estès a les nostres comunitats universitàries, en particular per part dels estudiants per al desenvolupament de treballs, però també s'ha començat a utilitzar per part del personal docent i investigador com a instruments de suport per a la seva activitat investigadora o fins i tot per a l'activitat d'avaluació. Lluny de fugir de la utilització d'aquests sistemes, hem de mirar endavant, identificant, això sí, els principis ètics aplicables, és a dir, els criteris i les directrius que han d'orientar l'ús de sistemes d'IA i tecnologies connexes i que garantiran un ús adequat d'aquests sistemes, des del punt de vista de la integritat científica i acadèmica.

Paraules clau
sistemes d'IA, IA generativa, principis ètics, directrius ètiques, drets, integritat científica

Article Details

Com citar
Sarrión Esteve, Joaquín; Benlloch Domènech, Cristina. «Criteris i directrius ètiques per a l’ús d’IA en la formació». Revista de educación y derecho, 2025, núm. 32, doi:10.1344/REYD2025.32.51544.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Joaquín Sarrión Esteve y Cristina Benlloch Doménech, 2025


Drets d'autor

Authors retain copyright and grant the journal the right of first publication.

Texts will be published under a Creative Commons Attribution License that allows others to share the work, provided they include an acknowledgement of the work’s authorship, its initial publication in this journal and the terms of the license.

Biografies de l'autor/a

Joaquín Sarrión Esteve, Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED)

Professor Titular de Dret Constitucional
Catedràtic Jean Monnet de Governança i Regulació a l'Era Digital (GovReDig)
Director de la Càtedra ISAAC. Drets individuals, Investigació Científica i Cooperació
Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED)

Cristina Benlloch Domènech, Universitat de València (Espanya)

Professor titular de la Universitat.
Departament de Sociologia i Antropologia social. Facultat de Ciències Socials, Universitat de València

Referències

BENLLOCH DOMÈNECH, C., SARRIÓN ESTEVE, J. (2022). Los derechos fundamentales ante las aporías de la era digital”, Cuestiones constitucionales. Revista mexicana de Derecho Constitucional (46), https://doi.org/10.22201/iij.24484881e.2022.46.17046

COMISIÓN EUROPEA (2018a). COMUNICACIÓN DE LA COMISIÓN AL PARLAMENTO EUROPEO, AL CONSEJO EUROPEO, AL CONSEJO, AL COMITÉ ECONÓMICO Y SOCIAL EUROPEO Y AL COMITÉ DE LAS REGIONES. Inteligencia artificial para Europa. SWD (2018) 137 final, 2018. Disponible aquí: https://ec.europa.eu/transparency/documents-register/detail?ref=COM(2018)237&lang=es

COMISIÓN EUROPEA (2018b). COMUNICACIÓN DE LA COMISIÓN AL PARLAMENTO EUROPEO, AL CONSEJO EUROPEO, AL CONSEJO, AL COMITÉ ECONÓMICO Y SOCIAL EUROPEO Y AL COMITÉ DE LAS REGIONES, Plan coordinado sobre la inteligencia artificial, 7 de diciembre de 2018, COM(2018) 795 final. Accesible en: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/HTML/?uri=CELEX:52018DC0795

COMISIÓN EUROPEA (2019). Grupo de Expertos de Alto Nivel sobre Inteligencia Artificial, “Directrices Éticas para una Inteligencia Artificial fiable”, 8 de abril de 2019, doi:10.2759/14078

COMISIÓN EUROPEA (2020). LIBRO BLANCO sobre la inteligencia artificial - un enfoque europeo orientado a la excelencia y la confianza, 19 de febrero de 2020, COM(2020) 65 final. Accesible en: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52020DC0065

CORNEJO-PLAZA, M. I. & CIPPITANI, R. (2023). Consideraciones éticas y jurídicas de la Inteligencia Artificial en Educación Superior: desafíos y perspectivas. Revista De Educación Y Derecho, (28). https://doi.org/10.1344/REYD2023.28.43935

FLORIDI, L., “Soft Ethics and the Governance of the Digital”, Philos. Technol, n. 31, 2018, 1-8. Doi: https://doi.org/10.1007/s13347-018-0303-9

LLANO ALONSO, F. (2021). De máquinas y hombres. Tres cuestiones ético-jurídicas sobre la Inteligencia Artificial”, en F. H. LLANO ALONSO, J. GARRIDO MARTÍN, Inteligencia Artificial y Derecho. El jurista ante los retos de la era digital, Thomsom Reuters Aranzadi, 2021.

MIAO, F., HOLMES, W. (2024). Guía para el uso de la IA generativa en educación de 2023, UNESCO, https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000389227

PARLAMENTO EUROPEO (2020). Resolución del Parlamento Europeo, de 20 de octubre de 2020, con recomendaciones destinadas a la comisión sobre un marco de los aspectos éticos de la IA, la robótica y las tecnologías conexas (2020/2012 (INL)). Accesible aquí: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52020IP0276

RUSELL, S. J. Norvig, P. (2016). Artificial Intelligence. A modern Approach, Pearson, 3rd edition.

SANZ, F. (2024). Usos de la Inteligencia Artificial en el aprendizaje. BiblioUNED Abierta, https://blogs.uned.es/bibliounedabierta/2024/11/26/usos-de-la-inteligencia-artificial-en-el-aprendizaje/

SARRIÓN ESTEVE, J. (2025). Principios éticos e inteligencia artificial en la investigación científica”. Versión preprint. Revista Criminogénesis “Tecnologías inteligentes y derechos humanos”. 2025. Accesible en Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.15699674

TURING, A (1950). Computing Machinery and Intelligence”, Mind, 859, 236, 1950, 433-460, https://doi.org/10.1093/mind/LIX.236.433