GLOBALITZACIÓ I LLENGUA CATALANA: FER FRONT AL NEOLIBERALISME I AL POSTCOLONIALISME

L’article parteix de la situació actual de globalització i analitza la situació de la llengua catalana a partir de la comunitat lingüística heterogènia i virtual, refugi d’ús de les llengües minoritzades, per desbrossar després com el concepte de “llengua oficial”, referint-se a la llengua castellana, s’introdueix a finals del segle XIX. Es repassa també en termes macrosociolingüístics l’estatus de la llengua catalana en els quatre països on hi té presència per tal de posar en evidència la (doble) diglòssia. A partir d’aspectes microsociolingüístics, es
posa de relleu la importància de l’anomenada societat civil com a agent de canvi (transmissió generacional i conductes lingüístiques dels nou parlants).