La resiliència del planejament urbanístic i territorial català al canvi climàtic: l’exemple d’Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord

La ràpida evolució del canvi climàtic ens obliga a adaptar de forma urgent el nostre planejament urbanístic i territorial als nous riscos. L’objectiu d’aquest article és analitzar el model de planejament del Regne Unit, amb un interessant catàleg d’experiències d’adaptació dels espais en risc, per trobar mecanismes que es puguin transposar a l’ordenament català. L’anàlisi parteix de la idiosincràsia del sistema urbanístic britànic, molt més discrecionali flexible, i estudia les propostes creatives i innovadores que Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda de Nord han desenvolupat per afrontar els riscos climàtics, una recerca que posa en evidència la necessitat de reformular el model urbanístic català amb noves operacions que
evitin la transformació dels espais més sensibles, que modulin el risc en funció de la seva evolució o fins i tot prevegin la desaparició de les edificacions a les zones de més risc. Aquestes solucions, com conclou l’article, són viables en termes jurídics i econòmics, però requereixen una nova generació de plans que abordin aquest gran repte.