La (difícil) construcción de autonomías indígenas en el estado plurinacional de Bolivia. Consideraciones generales y una aproximación al caso de la autonomía guaraní Charagua Iyambae

Des de l'entrada en vigor de la nova Constitució (gener de 2009), Bolívia ha experimentat importants transformacions polítiques i institucionals, marcades pel protagonisme dels pobles indígenes després de dècades de fortes mobilitzacions. En el centre d'aquestes transformacions trobem la proclamació de Bolívia com a "Estat Plurinacional" i l'ampli reconeixement de drets col·lectius a la població indígena, entre els quals destaquen el dret a la lliure determinació, que obre la possibilitat de conformar sistemes d'autogovern indígena. Tanmateix, malgrat que la Constitució boliviana és la més avançada de les constitucions llatinoamericanes en reconeixement de drets col·lectius als pobles indígenes, estan sorgint moltes dificultats en el procés d’implementació. Aquesta situació està generant una distància significativa entre el model formal d'estat plurinacional i l'Estat Plurinacional "en els fets", tal com s'observa en els múltiples requisits burocràtics exigits a les autonomies indígenes per a la seva plena conformació. Aquests requisits, expressió de la falta de voluntat política de l'Estat, expliquen per què no hi ha encara cap autonomia indígena en funcionament a Bolívia, malgrat que el 6 de desembre del 2009, 11 municipis van començar el procés de "conversió" a autonomies indígenes. En aquest context, el present article pretén donar compte de la distància entre el model d'estat plurinacional i la seva implementació pràctica a partir de l'anàlisi del sistema d'autonomies indígenes, prenent en consideració el cas concret de l'Autonomia Guaraní Charagua lyambae i el seu nou sistema de govern.