Notes sobre l'ordenament lingüístic d'una Catalunya sobira. Quin model? Quin procés?

La definició del marc jurídic de les llengües en una futura Catalunya sobirana no és primordialment un exercici teòric o l'expressió d'una posició política en particular. La consecució d'un ordenament plurilingüe satisfactori per a Catalunya en un marc de sobirania ha de tenir en compte el procés polític i la legitimació social del futur règim lingüístic. La identificació majoritària de la societat amb el projecte polític de la sobirania depèn de factors lingüístics indestriables d'altres aspiracions col·lectives. En les etapes del procés (la situació de partida, l'accés a la sobirania, el procés constituent i el nou marc institucional i jurídic) hi ha factors que tenen una gran influència: la composició sociolingüística de la població, la gestió equitativa de la diversitat, la idea de ciutadania, l'enfocament universalista del plurilingüisme. És a partir d'aquests factors que cal prefigurar l'eventual oficialitat de les llengües i el seu marc institucional i jurídic. Les decisions sobre l'oficialitat de les llengües impliquen responsabilitats sociopolítiques que no poden ser obviades si es vol assegurar alhora la identificació majoritària amb l'objectiu de la sobirania i la plenitud del català i l'occità aranès com a llengües patrimonials de Catalunya.