Nuevos Estatutos de Autonomía con viejos sistemas electorales

L’objecte del treball és analitzar la incidència de les reformes recents dels estatuts d’autonomia en els sistemes electorals de les comunitats autònomes, partint de les disposicions substancials (paritat, debats electorals) i de procediment (màxima rigidesa per a l’aprovació de les lleis electorals) que incorporen. Els nous estatuts d’autonomia evidencien una doble desconfiança: la primera, enfront de les Corts Generals i el seu producte normatiu, la Llei orgànica del règim electoral general, per la seva intensa regulació de les eleccions autonòmiques; i, la segona, enfront del mateix Parlament autonòmic, al qual limiten de dues maneres: a) incorporant a l’Estatut bona part del que hauria d’haver estat el contingut de la llei electoral; i, b) mitjançant la “trampa del consens”, exigint un altíssim grau d’acord entre els grups parlamentaris per aprovar o modificar la llei electoral, fet que amb tota probabilitat impedirà que els canvis es realitzin, ja que hi estarà en joc el futur polític i institucional dels grups implicats. Com a resultat d’aquests dos factors de suma (l’aplicació als comicis autonòmics de 116 articles de la LOREG i de les disposicions incorporades als estatuts d’autonomia) i un de resta (l’escassa innovació, dins de les possibilitats existents, del legislador autonòmic), les lleis electorals de les comunitats autònomes seguiran sent textos redundants, reglamentaris i minimalistes. Així doncs, tenim nous estatuts d’autonomia, però seguim amb vells sistemes electorals.