Competencias del Estado y lealtad constitucional: un ejemplo poco alentador (la responsabilidad civil por daños provocados por animales de caza)

És superflu insistir en l’òbvia complexitat d’articular i fixar en moltes matèries un marc estable i operatiu de distribució competencial. La viabilitat pràctica d’aquest, com del mateix Estat autonòmic, inclou necessàriament l’efectiva assumpció col•lectiva d’un principi bàsic de col•laboració. Si exceptuem els casos –per força, minoritaris– enjudiciats directament pel Tribunal Constitucional, l’harmonia, la seguretat i la racionalitat del sistema de distribució de competències queda al final a les mans de la responsabilitat dels diversos intervinents, de la seva consideració de les competències alienes i del grau de col•laboració lleial assumit entre aquests. L’examen de la regulació en la nostra ordenació de la responsabilitat civil per danys provocats per espècies cinegètiques evidencia molt bé la caòtica situació normativa provocada pel que es pot qualificar de manca de subjecció lleial al sistema competencial. Paraules clau: competències; caça; responsabilitat; accidents de trànsit; lleialtat.