Historiographies et Fédéralisme au Canada

Aquest article analitza les representacions històriques de dues de les principals comunitats nacionals del Canadà, és a dir, la comunitat canadencoanglesa i la comunitat quebequesa. En la historiografia canadencoanglesa es constata la presència d’un projecte nacional ambiciós. La construcció nacional canadenca suggereix l’existència d’un model de govern neutre malgrat que, si s’analitza amb atenció, es pot percebre que hi preval la dinàmica inversa. Els historiadors anglòfons del país han acostumat a presentar la concepció unitària del federalisme com la forma més perfecta del projecte integrador canadenc. Aquest federalisme integrador, i no emancipador, s’origina a partir de la visió centralitzadora de John A. Macdonald, un dels pares de la federació canadenca. Aquest enfocament s’ha mantingut durant més de 140 anys d’història en comú i continua sent, encara en l’actualitat, un dels principals esculls que han de superar les nacions minoritàries del Canadà. Per validar la seva tesi, els autors recorren a una extensa anàlisi que explora tres de les grans estratègies que utilitza el Govern central per mantenir la seva autoritat sobre els estats membres de la federació canadenca a llarg termini: l’ús del poder judicial, la centralització dels poders i la globalització. Les estratègies emprades han variat segons la conjuntura econòmica, els líders polítics i les relacions de força política respecte dels vincles entre la federació i les províncies.