Aproximació al procés de transposició de la directiva de serveis: incidència en el sistema de distribució de competències dissenyat per la CE i l'EAC

L’article parteix d’una exposició dels objectius i del contingut de la directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, tot destacant, en primer terme, que l’objectiu de la norma europea és l’establiment d’un conjunt de principis i criteris per tal d’obtenir una major nivell de competivitat econòmica i comercial en l’espai de l’Unió Europea que, al mateix temps, permeti als ciutadans de l’Unió disposar d’uns serveis de qualitat. En segon terme, s’analitza la regulació efectuada per la directiva per eliminar les càrregues administratives en els serveis inclosos dins de l’àmbit objectiu definit per aquesta norma comunitària en especial la referida a la simplificació administrativa dels procediments, el règim d’autorització, etc. i les obligacions que imposa als estats membres per a la seva implementació en l’àmbit intern. Es constata que a l’Estat espanyol s’ha iniciat aquest procés de transposició de la directiva mitjançant diversos projectes normatius, fent especial referència a la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici. A continuació s’analitzen els fonaments competencials d’aquesta norma segons els títols competencials de caràcter bàsic invocats per l’Estat, d’una banda i, de l’altra, les competències de la Generalitat en els termes que ha establert el nou Estatut d’Autonomia (el concepte d’exclusivitat reforçada, el desglossament de les categories materials i la incorporació a l’Estatut de la previsió que la Generalitat executi directament el dret comunitari en l’àmbit de les seves competències, tot recollint la jurisprudència constitucional i subratllant, finalment, la possibilitat d’execució directa de competències compartides en el cas que una norma europea substitueixi les bases estatals). D’acord amb aquest plantejament s’arriba a la conclusió que la Generalitat podria implementar directament la norma comunitària, sense necessitat d’una norma estatal interposada.