Distribució i mida de la població del Gavià Argentat Larus michahellis lusitanius al País Basc: tres dècades d'estudi

S’han analitzat l’evolució en la distribució i la mida de la població del Gavià Argentat a la costa basca (N d’Espanya) durant les últimes tres dècades (1982-2007). Ja que totes les colònies no es van censar simultàniament, per a cada dècada es van obtenir el nombre màxim de colònies i la mida màxima i mitjana per a cada una de les colònies. Així mateix, es va seleccionar un conjunt de colònies en les quals es va estimar la taxa de creixement anual poblacional. El nombre de colònies es va incrementar de 12 en la dècada de 1980 a 28 (probablement 29) en la de 2000, de les quals el 75% es van localitzar en la zona occidental de la costa basca (Biscaia). Només quatre de les 29 colònies es van situar en nuclis urbans, totes elles a Biscaia. En conjunt, es va passar de 1728 parelles (rang: 1574-1851) durant la dècada de 1980 a 4246 (2951-5557) en la de 2000. La taxa de creixement poblacional, no obstant això, va disminuir durant l’estudi, i en la dècada de 2000 es va detectar una taxa que, de mitjana, s’aproximava a zero. L’increment de la dècada de 1990 a la de 2000 ha estat, fonamentalment, per les colònies noves sorgides en les darreres dues dècades, així com per l’alta taxa de creixement poblacional que, encara, es registra a les colònies més grans creades en la dècada de 1990 i 2000. Finalment, és possible que el creixement poblacional de les colònies del país Basc estigui associat a la gran disponibilitat de recursos d’origen humà, principalment brossa procedent d’abocadors i descarts de pesca.