Ajuden les caixes niu a recuperar les poblacions d'ocells després d'un incendi? Un experiment de camp amb mallerengues en un bosc mediterrani

Després de pertorbacions naturals o induïdes per l’acció de l’home, és freqüent aplicar pràctiques de gestió encaminades a accelerar la recuperació dels ecosistemes afectats. Un cas molt particular és la col·locació de caixes-niu en boscos recentment cremats amb la finalitat de mantenir i afavorir les poblacions d’ocells que nien en els forats dels arbres. No obstant això, la utilitat d’aquesta pràctica no ha estat encara plenament avaluada. L’agost de 2003 un gran incendi forestal va cremar 4.589 hectàrees al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt (nord-est península Ibèrica). A la primavera de 2005 vam col·locar 135 caixes-niu a l’àrea cremada i, paral·lelament, vam realitzar censos de la població de pàrids a l’àrea on es van col·locar les caixes, així com en zones cremades en les quals no es van col·locar caixes-niu. Els censos es van realitzar aprofitant programes de seguiment anteriors al foc. Concretament, vam estudiar 1) els models d’ocupació de caixes-niu pels pàrids; 2) quines variables ambientals van ser determinants en l’ocupació de les caixes; i, finalment 3) si l’oferta de la caixes-niu a la zona cremada va beneficiar la població de pàrids. Els nostres resultats indiquen que l’ocupació de les caixes-niu va augmentar al llarg dels tres anys d’estudi passant d’un 17% a un 30%. D’altra banda, les caixes van ser ocupades principalment per la Mallerenga Carbonera Parus major i la Mallerenga Blava Cyanistes caeruleus i, de manera excepcional, per la Mallerenga Emplomallada Lophophanes cristatus i el Colltort Jynx torquilla. A més, vam trobar que les mallerengues ocupaven principalment les caixes situades a major alçada, en arbres vius i en les zones amb major cobertura vegetal. Finalment vam trobar una diferència significativa en el nombre de mallerengues a l’hora de comparar els censos de les àrees cremades amb caixes-niu amb aquelles en les quals no se’n van col·locar. Al mateix temps les poblacions de Mallerenga Carbonera i de Mallerenga Blava no van mostrar canvis significatius a la zona de estudi després dels incendis, mentre que la de Mallerenga Emplomallada va disminuir dràsticament. Aquests fets suggereixen que la col·locació de caixes-niu va beneficiar les poblacions d’aquelles espècies de mallerenga que accepten nidificar en aquest tipus de substrat fàcilment, en el nostre estudi, la Mallerenga Carbonera i la Mallerenga Blava.