El seguiment d’ocells nidificants com a eina per a l’elaboració de mapes d’ocells a Gran Bretanya: una avaluació preliminar dels resultats a dues escales espacials

Els avanços en l’aplicació de la geoestadística en els darrers anys han millorat la precisió en la predicció de la probabilitat d’aparició o abundància relativa a llocs no mostrejats i, per tant, han permès el desenvolupament del potencial necessari per a la producció de mapes fiables en tota l’àrea d’interès. En aquest treball s’avalua, a dues escales espacials, l’ús de la geoestadística per a la producció de mapes d’abundància relativa estadísticament vàlids a partir de les dades del seguiment anual d’ocells nidificants del Regne Unit, el Breeding Bird Survey (BBS). Si bé actualment s’estan estudiant enfocaments que optimitzin la precisió d’aquesta metodologia, és important explorar fins a quin punt el BBS, amb al voltant de 2.000 quadrats 1x1 km anualment mostrejats (<1% del Regne Unit), és adequat per a la producció de mapes. Per aquest motiu es va comparar l’abundància relativa de 96 espècies interpolada a partir de les dades BBS del 2003 amb les dades independents recollides per a aquestes espècies a través de l’estudi intensiu portat a terme en l’últim atles d’ocells nidificants, en el període 1988-1991. Les comparacions es van realitzar a dues escales espacials: a una regional composada per 125 regions i a una local que va comprendre uns 2.882 quadrats de 10x10 km. Encara que les mesures d’abundància de l’Atles i del BBS no són les mateixes i hi ha més de deu anys de diferència entre els dos períodes d’estudi i diverses espècies han tingut increments o disminucions poblacionals i contraccions o expansions en la distribució, és encoratjador veure que no es van trobar diferències significatives a escala regional entre les mesures d’abundància en 84 de les 96 espècies analitzades (88%). A una escala local, no hi va haver diferències significatives entre les mesures d’abundància en 17 de les 96 espècies (18%). Les diferències entre les mesures d’abundància interpolades a partir del BBS i les de l’Atles a ambdues escales espacials poden ser explicades en part pels canvis reals en l’abundància entre ambdós períodes d’estudi encara que, com cabria esperar, el BBS proporciona major fiabilitat en els mapes d’espècies ben distribuïdes, com mostra la forta i positiva associació entre el grau de similitud entre ambdós mapes i el nombre de zones amb presència de l’espècie en el BBS. No obstant això, encara s’ha d’examinar el paper que l’hàbitat i altres variables paisatgístiques poden tenir per millorar les nostres prediccions en el cas d’espècies amb distribucions fragmentades.