Els reptes a què s’enfronten els drets administratius

Des dels anys vuitanta del segle XX, els nostres drets administratius han experimentat canvis profunds que poden identificar-se en tres direccions: globalització, desestatització i descentralització. Darrerament s’hi han afegit altres forces de transformació: un cicle de crisis successives, la digitalització i la presència cada cop més important de la dimensió espacial. Tot plegat té conseqüències per a les construccions fonamentals dels nostres drets administratius: les seves teories de les normes, les competències i els òrgans. Això els obliga a reflexionar sobre els sistemes de valors subjacents, els processos de presa de decisions i el repartiment de funcions entre agents públics i privats. També suggereix la necessitat de reformes concretes, relatives a l’estatut de les ciutats, el règim dels espais públics, el règim de l’esfera pública digital i l’adaptació dels nostres drets administratius a les exigències del canvi climàtic.