El dictamen sobre la secessió del Quebec i la Llei de claredat: la fascinació per la claredat i el valor de l’ambigüitat

Aquest article examina la rellevància que segueix tenint el Dictamen del Tribunal Suprem del Canadà sobre la secessió del Quebec (1998) en la gestió de les tensions derivades de la coexistència de diverses comunitats polítiques dins d’un mateix ordre constitucional. Analitza les lliçons que poden extreure’s d’aquest cas paradigmàtic a la llum dels debats recents sobre el referèndum d’independència d’Escòcia i el dret a decidir de Catalunya. L’article sosté que, si bé el Dictamen proporciona un context valuós per analitzar les democràcies plurinacionals i els sistemes federals, s’hauria de procedir amb cautela en fer servir la gramàtica política i jurídica associada a la Llei de claredat. Aquesta llei, promulgada pel Parlament federal canadenc després del Dictamen sobre la secessió del Quebec, pretenia aclarir l’opinió consultiva del Tribunal Suprem, però en realitat pretenia exercir control sobre la possible secessió del Quebec. En analitzar el context històric, polític i jurídic, aquest article posa en relleu les divergències entre la Llei de claredat i l’essència del Dictamen sobre la secessió del Quebec. Així mateix, subratlla la necessitat de tornar a avaluar el llegat d’aquests esdeveniments i la seva rellevància en la gestió de les tensions polítiques i jurídiques en el si de les democràcies plurinacionals. També convida els acadèmics i els actors polítics interessats en aquestes qüestions a apreciar la importància de l’ambigüitat i a evitar sobreestimar els avantatges de la claredat.