Evolució del marc constitucional de la Unió Europea en la regulació de la inversió estrangera directa

Amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa la Unió Europea (UE) ha assumit competències en matèria d’inversió estrangera directa. Aquest article descriu el sistema de distribució competencial entre la Unió i els estats membres en aquest àmbit, remarca les competències retingudes pels estats i exercides a través dels tractats bilaterals d’inversió i perfila els instruments que poden fer compatible la política d’inversions de la UE amb la política d’inversions desplegada pels estats. En particular, el text se centra en el desenvolupament de la política de la UE a partir dels nous acords globals d’inversió a punt de ser ratificats o en fase de negociació (com en el cas de l’acord amb el Canadà, de l’acord amb Singapur o de l’acord amb els Estats Units) i aprofundeix en les conseqüències derivades de l’establiment d’un sistema de resolució de controvèrsies inversor/estat previst en aquests acords i la seva compatibilitat amb el principi d’autonomia del dret de la UE.