L’hipogeu funerari de la Sagrera (Barcelona) Resultats preliminars

L’objectiu d’aquest estudi és presentar un avanç dels resultats
obtinguts durant l’excavació arqueològica preventiva efectuada a
l’hipogeu funerari de la Sagrera. Es tracta d’un hipogeu del neo-
lític final que ha estat considerat com a excepcional dins l’àmbit
de l’arqueologia catalana. Una excepcionalitat que ve donada tant
pel seu estat de conservació com pel nombre d’individus enterrats
(207 individus, a manca de l’estudi antropològic) com, sobretot, per
la dinàmica de funcionament. A l’interior de la cambra sepulcral
s’han pogut distingir dos grans moments d’ús. L’ús primigeni de
l’hipogeu es caracteritza per una sèrie d’enterraments successius,
reordenacions i arranjaments de l’espai que es tradueixen en
acumulacions en posició secundària. En un moment donat, però,
aquesta dinàmica d’ús es trenca sobtadament i és succeïda per un
enterrament massiu i simultani. L’aparent absència de signes de
violència així com la manca absoluta d’artefactes en aquest segon
nivell ens porta a descartar el fet bèl·lic com a element explicatiu
d’un enterrament d’aquestes característiques. Hipotetitzem, per
tant, un fet traumàtic, tipus epidèmic, com a origen més probable d'aquest dipòsit.