Nigra sum? Reflexions antropològiques entorn de la Mare de Déu de Montserrat i la Santa Muntanya

La muntanya de Montserrat mostra la seva singularitat en tots els àmbits, des de la geologia fins a les creences religioses tot passant per la narració mítica. Cada aspecte ha recorregut un llarg procés on la visió de diferents generacions s’ha anat acumulant, sincretitzant i interpretant el meravellós i el sagrat que es concentra en la muntanya. També hi ha anat dipositant les explicacions racionals i místiques i totes elles ens interpel•len a nosaltres i ens fan veure, més enllà de l’anècdota o la historiografia, una persistència de la recerca que fa la societat i l’individu per ascendir espiritualment. La muntanya, com a lloc sagrat, li proporciona aquest axis mundi. D’aquesta manera, les narracions sobre bandolers, dimonis antics, aparicions de la Mare de Déu, manifestacions de llums sagrades i fins d’altres suposats mons, es concentren i combinen, deixant al descobert el mateix afany pregonament humà de trascendència.