Recomposicions del protestantisme català: de la dictadura al tombant de segle

Al llarg dels darrers trenta anys, el protestantisme català ha viscut un procés de metamorfosi accelerat. La promulgació de la Llei de Llibertat Religiosa (1967) suposa l'inici de la reconstrucció de les xarxes protestants a Catalunya i de les seves institucions després d'anys de clandestinitat. Es creen moltes noves esglésies i s'inicia una forta campanya pel reconeixement dels drets polítics i socials de la minoria protestant. L'ímpetu inicial, però, es veu afeblit per la davallada de fidels i el procés de secularització que viu Catalunya. Tanmateix, a partir de mitjans dels anys noranta, apareixen nous actors dins del protestantisme que provoquen una reconfiguració de l'escenari i li atorguen un nou potencial. L'article s'estructura en tres grans parts; la primera se centra en relatar la reconstrucció històrica del protestantisme català i els canvis que s'esdevingueren en la dècada dels vuitanta i principis dels noranta (punt 1-4); la segona analitza els canvis esdevinguts en el camp arran de les migracions internacionals (5); i, finalment, es conclou l'article amb una reflexió al voltant d'aquest nou escenari on se situa actualment el protestantisme català (6). L'article es basa en la bibliografia existent sobre la qüestió i el treball de camp realitzat en l'àmbit del centre de recerca ISOR (UAB) sobre les organitzacions religioses a Catalunya que comportà l'entrevista i visita a més de 100 esglésies protestants.