“Encara li dones el pit?” Tabús occidentals envers els usos de la corporalitat en la criança

Cada cop més dones a Catalunya alleten els seus fills/es durant períodes més llargs de temps. No obstant, aquesta pràctica de la que s’exalten els seus beneficis per la mare i el nadó, s’acabava convertint, a partir d’un cert moment, en una anomalia. Especialment a partir de l’any, moltes de les mares que la segueixen practicant comencen a rebre crítiques centrades en tres punts: la dependència materno-filial, la malcriança dels fills i la obscenitat de l’acte. L’anàlisi d’aquestes crítiques, així com les seves justificacions èmic, ens endinsa en una reflexió sobre els usos de la corporalitat en la criança, la construcció de la noció de persona i els tabús existents a Occident entorn l’ús dels cossos i els seus fluids.

Paraules claus: lactància materna prolongada, noció de persona, mutualitat del ser, parentiu, criança natural, instint maternal

Abstract

Women in Catalonia are increasingly breastfeeding their children for longer periods of time. However, past a certain point this practice, said to be beneficial for both mother and baby, is seen as anomalous. Especially after the child’s first birthday, many women who continue to breastfeed are subject to criticism on three grounds: it leads to mother-child dependency, it spoils the child, and the act itself is obscene. An analysis of these criticisms and their emic justifications invites us to reflect on the uses of corporality in childrearing, the construction of personhood, and Western taboos concerning bodies and bodily fluids.

Keywords: extended breastfeeding, personhood, mutuality of being, kinship, natural upbringing, maternal instinct, corporality